Aquest dissabte 22 de desembre vam anar a Barcelona amb en Makan i tres nois més: en Mamadou, que és amic meu de la facultat i fa el projecte rossinyol; en Mamadou 2, el seu mentorat; i l'Abdoul, el seu germà.
La idea va ser d'en Mamadou 1, que va proposar-nos d'anar a veure el partit del Girona contra el Barça B al miniestadi. A en Makan i a mi ens va semblar una idea fantàstica, així que aviat vam comprar els tickets i vam preparar-nos per l'excursió.
L'anada en bus se'm va passar molt ràpid. Com que en Makan és un noi molt obert, de seguida es van posar a parlar amb en Mamadou i jo m'hi vaig afegir. Així que sense adonar-nos, vam arribar a Barcelona.
El primer que vam fer va ser visitar la botiga del Barça -ja que l'entrada al museu era massa cara. Allà vam poder tafanejar una mica i tirar algunes fotos:
D'esquerra a dreta: Abdoul, Mamadou 2, Mamadou 1, Makan |
D'avall a amunt: Mamadou, Abdoul, jo i Makan |
I quina sort i quina casualitat!!! Que per la botiga passaven en Messi i l'Iniesta i vam poder saludar-los i tirar-nos-hi una foto!! :D Llàstima que va sortir tallada...
Mamadou, Iniesta, Makan, Messi i Abdoul |
Després d'aquestes fortes emocions vam anar a dinar. Havia fet entrepans per en Makan i per mi, però no vaig calcular bé i a l'hora de dinar no quedava res! Sort que en Mamadou ens havia portat entrapans de carn i també raïm, magdalenes, sucs...
Amb aquest banquet vam dinar com reis sobre l'herba del parc de Pedralbes, un jardí molt ben cuidat on s'hi està molt a gust. Mentres menjàvem i conversàvem, en Mamadou va posar música relaxant per fer-ho tot més agradable.
Al acabar, vam estar jugant al mocador d'improvitzat i fent curses. Tot i algunes baralles, va ser divertit i vam riure bastant. La frase d'en Mamadou: "hem guanyat tots, perquè tots ens ho hem passat bé i hem rigut". Crec que els nois no li van fer gaire cas. O potser sí!...
Fent una mica el ximple |
Una de les fonts del parc |
Tornant al miniestadi |
Fent "posses" davant un autobús molt xulo!! |
Una hora abans que comencés el partit ja érem dins l'estadi. Sort que l'afició del Girona compta amb un gran personatge: en Siusplau!!! Un home vestit amb l'equip i un gorro de Pare Noel que va arribar cridant "Giroooooooooooona!" mentre anava d'una punta de la grada a l'altra. No va parar durant tot el partit: ara amb un timbal, ara ballant, ara per aquí, ara per allà. Amb en Mamadou créiem que és un ésser superior, incansable, amb super poders.
Els que ens va animar de veritat, però, van ser els jugadors, que ens van oferir un partit increïble. De fet, n'he sentit a parlar molt aquests dies. Resulta que el primer partit del Girona que veiem, és un partit històric!
A la segona part el Girona perdia 2-0, i amb una gran jugada va marcar un gol que ens va renovar les esperances a tots. Però van evadir-se després de 2 gols més del Barça B. Ningú, ningú s'esperava que en els últims minuts en marcaríen 3 més que ens portaríen a un fantàstic empat 4-4. A més, sense cap ajuda del àrbit i amb un joc formidable.
Mamadous, Makan i jo vam ser molt afortunats de viure un partit així. Encara que els "petits" anaven a favor del Barça i es van enfadar una mica :PAmb tot, a la tornada estàvem tan esgotats que ens vam quedar ben dormits a l'autobús...
Esperant l'inici del partit |
Mamadou amb l'estadi de fons |
Mamadou i Abdoul, amos de la grada |
En Siusplau al final del partit, seguint al seu rotllo |