Makan: Primeres trobades

En Makan és un noi de tretze anys que va arribar de Mali en fa 2. Al conéixer-lo, el primer que vaig saber és que ens podríem comunicar sense problemes; és obert, xerraire i rialler. La primera vegada que vam quedar vaig anar a buscar-lo al seu institut, el Sant Elm, i des del principi em va anar explicant coses sobre ell, la seva classe, els seus tutors, la seva família, el que li agradava i el que no.

Vam anar un parell de cops a la biblioteca, i em va ensenyar allò que feia a l'institut. Crec que té ganes d'aprendre i no quedar-se enrere respecte els nois de la seva edat, i m'agradaria ajudar-lo. Però el meu objectiu no és fer-li classes de repàs, sinó fer-li fer coses noves, que no hagi pogut fer abans.

Avui hem anat al cinema amb el seu germà. Em sembla que l'hem encertat amb la pel·lícula: tenia unes imatges molt boniques i escenes impactants, d'aquelles que et deixen sense aire. Hem anat a veure La vida de Pi.

Pi és un noi indi molt audaç que sobreviu al naufragi on mor la seva família i tota la resta de tripulants. Per coses de la vida, li toca compartir el bot salvavides amb l'animal que l'havia fascinat tota la vida: el tigre Peter Parker. A partir d'aquí el film es transforma en un patiment gairebé continu (pels tres espectadors atemorits que érem nosaltres) de veure com Pi evita un cop i un altre ser devorat pel tigre.

Pi adonant-se que s'ha quedat sol enmig de l'oceà

Pi i Peter Parker observant-se

Després d'un temps, aconsegueix domesticar-lo i conviure-hi durant mesos perduts al mar. Amb ell comparteix els pensaments més profunds. Al final, li acaba agraïnt la seva supervivència.

Pi domesticant a Peter Parker

Una visita de meduses lluminoses

És una pel·lícula fantasiosa, però m'han arribat uns missatges que espero compartir amb en Makan:

- La superació de les dificultats com a únic aprenentge. La fe

- La curiositat necessària envers el món que ens envolta.

- La necessitat del dubte

- El valor d'allò que tenim en el moment present; la gratitud

Mentre érem fora esperant he aprofitat per fer-los una foto. També a dintre la sala. Encara que la qualitat no és gaire bona, són unes primeres fotos prou maques!!